Inaugura blog el Col.lectiu de Literatura Pep Sempere d´Elx (Elche), con el que me unen lazos en torno a la palabra y amistades compartidas, entre otras la de Pep, alma del col.lectiu y maestro que vive en mi recuerdo, en la memoria de todos los que lo conocimos, porque Pep Sempere dejó huella, una huella sensible y luminosa. Hace poco tuve la oportunidad de asistir a la inaguración de la Bilioteca Pública que lleva su nombre, con la presencia masiva de personas que lo admiramos y queremos. Recientemente acaba de convocarse la III edición del Premio Literario Pep Sempere, organizado por la Asociación Cultural Pizpirigaña de Arenas de San Pedro (Ávila). Homenajes merecidos que honran a sus convocantes y la memoria de Pep.
El Col.lectiu de Literatura d´Elx tiene una larga trayectoria de trabajo en favor de la literatura infantil y juvenil, realizando proyectos de animación, seleccionando libros, impartiendo cursos de formación o dando vida a la palabra a través de sus autores.
Amigas y amigos del col.lectiu, bienvenidos al espacio de la comunicación que nos une y abre ventanas al mundo.
Dejo la versión original y la traducción de una de sus primeras entradas:
Mestres de poesia (Maestros de poesía)
Que la poesia era jugar, memoritzar i recrear els textos de la tradició oral l’hem aprés de Federico Martín i d’Ana Pelegrín . També, per ells, hem conegut a Federico García Lorca, Rafael Alberti, i Juan Ramón Jiménez. Però caminant ens hem trobat amb altres mestres.Luis García Montero ens explica (Lecciones de poesia para niños inquietos) que PER A CONSTRUIR UN POEMA els poetes deuen: aprendre a mirar, donar-se temps, prendre seriosament les paraules, llegir poemes en veu alta, jugar una estona, recordar cançons infantils, sentir, escriure …
No ha de ser tan difícil.
Si la poesía potser una mirada,
un temps, unes paraules,
un joc,
una cançó,
un sentiment …
No ha de ser tan difícil.
Jean-Pierre Simeón escriu en
Un poema para curar a los peces que…
Un poema
es como llevar el cielo en la boca.
es como el pan recién hecho,
el gusto que queda en la boca después de comerlo.
Un poema
es escuchar el latido
del corazón de las piedras.
Es cuando las palabras quieren volar.
Es un canto desde la prisión.
Un poema
pone las palabras del revés
y ¡ale hop! el mundo es nuevo.
Raül Vacas ens va explicar que:
un poema és
baixar la música poc a poc …
cercar els objectes que ens recorden a altres coses,
és fer fotos al camp i recuperar envasos …
per a guardar versos,
d’atzar i de sort
Un poema és apostar.
Retratar l’escena,
Fer una llista de preguntes,
Omplir caixes i obrir-les en cas de desesperació.
Trobar les paraules que piquen
Confondre les vocals
Netejar els enderrocs després del bombardeig.
Tallar els versos i deixar les paraules que provoquen.
Recórrer l’itinerari dels rius que se assequen els dijous.
Enamorar-nos de la fruita que compartim.
Llegir les parets.
Canviar els somriures per una colecció de somnis.
Nosaltres ben bé no sabem què és un poema però pensem que no és tan difícil creure que la poesia omplirà el cor i és necessària com el pa de cada dia.
Si la poesía potser una mirada,
un temps, unes paraules,
un joc,
una cançó,
un sentiment …
No ha de ser tan difícil.
Jean-Pierre Simeón escriu en
Un poema para curar a los peces que…
Un poema
es como llevar el cielo en la boca.
es como el pan recién hecho,
el gusto que queda en la boca después de comerlo.
Un poema
es escuchar el latido
del corazón de las piedras.
Es cuando las palabras quieren volar.
Es un canto desde la prisión.
Un poema
pone las palabras del revés
y ¡ale hop! el mundo es nuevo.
Raül Vacas ens va explicar que:
un poema és
baixar la música poc a poc …
cercar els objectes que ens recorden a altres coses,
és fer fotos al camp i recuperar envasos …
per a guardar versos,
d’atzar i de sort
Un poema és apostar.
Retratar l’escena,
Fer una llista de preguntes,
Omplir caixes i obrir-les en cas de desesperació.
Trobar les paraules que piquen
Confondre les vocals
Netejar els enderrocs després del bombardeig.
Tallar els versos i deixar les paraules que provoquen.
Recórrer l’itinerari dels rius que se assequen els dijous.
Enamorar-nos de la fruita que compartim.
Llegir les parets.
Canviar els somriures per una colecció de somnis.
Nosaltres ben bé no sabem què és un poema però pensem que no és tan difícil creure que la poesia omplirà el cor i és necessària com el pa de cada dia.
(en breve realizo la traducción para quienes no entendáis)
0 comentarios:
Publicar un comentario